La seu d’Alternativa 3 a Terrassa va acollir una nova edició de la reunió anual dels municipis participants al projecte “Cafè Ciutat”. Enguany aquesta trobada tenia una convidada força especial: Exolina Aldana, presidenta del Consell d’Administració de la seva cooperativa, Augusto César Sandino i vicepresidenta de la Central de cooperatives CECOCAFEN (Nicaragua).

La jornada va comptar també amb la xerrada de la Núria Camps, d’Avaluem, que portava per títol “Xarxa Cafè Ciutat per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible.”

Els principals temes de la trobada van girar al voltant de dos grans eixos: potenciar el treball de sensibilització o coneixement del projecte a les ciutats participants (actualment en són 11) i la idoneïtat d’incorporar les càpsul·les com a nou producte de venda del Cafè Ciutat, novetat que va ser molt ben acollida i que podria cristalitzar en breu.

Pel que fa al primer eix, es va considerar indispensable donar a conèixer el projecte als nous regidors i regidores que han entrat als ajuntaments després de les eleccions de l’any 2015, alhora que intentar buscar aliances amb entitats locals que participin en la difusió del projecte. També s’acorda canviar el nom de “Projecte Cafè Ciutat” per “Xarxa Cafè Ciutat”.

En quant a la incorporació de càpsul·les, s’acorda fer un packaging comú per a totes les poblacions, que es podria complementar amb algun distintiu particular de cada una de les ciutats participants, i es decideix donar una embranzida definitiva a la iniciativa com a aposta per arribar al màxim nombre de públic possible.

La jornada va finalitzar amb una visita a la torradora de cafè d’Alternativa 3 i amb l’explicació del procés que fa el cafè des que arriba al magatzem com a materia primera fins que queda empaquetat.

L’onze de febrer d’ enguany es va celebrar l’anual trobada del Cafè Ciutat, aquesta vegada l’amfitrió és l’Ajuntament de Sant Adrià. Participen els Ajuntaments que tenen un “Cafè Ciutat” propi, la importadora del cafè de comerç Just Alternativa3, Ajuntaments interessats i que han donat els seus primers passos per tenir el Cafè Ciutat i l’entitat que porta la coordinació del projecte, la Fundació Grup Tercer Món Mataró.

Tema important d’aquesta trobada era contrastar si hi ha hagut progressos dins les cooperatives cafeteres, o no, des del començament del projecte «Cafè Ciutat» l’any 2008 fins a l’actualitat.

S’han constatat els principals aspectes positius:
*S’ha enfortit el funcionament democràtic de les cooperatives
* S’ha millorat el nivell d’alfabetització del conjunt de comunitats implicades
* S’ha aconseguit l’escolarització d’infants en zones aïllades i amb pocs recursos
* S’ha pogut allargar el temps de formació facilitant beques per a joves
* S’ha promogut el truisme sostenible oferint rutes i visites a les mateixes plantacions de cafè i a les comunitats
* S’ha treballat per recuperar la propietat de la terra que pertanyia als avantpassats
* S’ha treballat per l’apoderament de les dones, millorant tant la formació com les oportunitats laborals i l’autoestima
* S’han minimitzat els efectes de la contaminació per ús de pesticides o per mala gestió de residus.

Ajuntaments: el que és important és que cada municipi pugui adaptar el lideratge del projecte a les potencialitats del territori. Si es pot treballar conjuntament amb entitats és perfecte i es pot arribar a més col·lectius, però no sempre és possible. D’altra banda, quan es lidera més directament des del mateix ajuntament també es pot veure com una oportunitat de fer sensibilització interna i promoure el concepte de compra pública ètica.

Càpsules “Cafè Ciutat”
Diferents municipis han tingut demanda de comerços de comptar amb càpsules “Cafè Ciutat” i així arribar a un mercat més ampli. Per aquest motiu, s’ha treballat amb Alernativa3 la possibilitat d’oferir aquest producte de forma complementària als actuals paquets de cafè.

“La Confiança”, la botiga modernista,  popularment anomenada Can Pinós, va ser construïda (1896) per Josep Puig i Cadafalch ( l’ arquitecte i historiador d’ art mataroní que va arribar a ser segon President de la Mancomunitat de Catalunya). Inicialment la botiga va ser regentada per Francesc Palomer i Bonamusa. Cinc generacions més tard continua meravellant la seva decoració i la seva arquitectura i és un petit museu en mig de la Plaça Xica, que té com a  finalitat vendre productes de qualitat  als seus clients.

Des d’ ara, “La Confiança” és un nou punt de venda del Cafè Mataró. Així contribueix a la difusió del concepte de Comerç Just i col.labora activament en la difusió de la causa de construir un món més digne i més equilibrat. Moltes gràcies !

El dia 17 de juny es va fer la presentació a Can Palauet del Llibre de Bones Pràctiques de la Cooperació Catalana  “CAFÈ CIUTAT” Municipis pel Comerç Just. Va anar a càrrec de Núria Camps, directora d’Avaluem. La presentació va ser presidida pel el regidor Joaquim Fernández de l’Ajuntament de Mataró i Rita Baumann de la Fundació Grup Tercer Món Mataró, coordinadora del Cafè Ciutat.

Aquest llibret “CAFÉ`CIUTAT” Municipis pel Comerç Just és una proposta de la Diputació de Barcelona que ha dut a terme “Avaluem” dins la seva col·leció Bones Pràctiques.

Núria Camps diu en la introducció que cada vegada som més conscients de la globalització i això ens fa reflexionar sobre la importancia creixent de promoure el Comerç Just i el Consum Responsable, i que cal actuar en l’àmbit local si volem transformar l’injust sistema econòmic global.

En l’acte també es va passar un documental de les activitats de l’any 2013 de tots el CAFÈS CIUTAT.

El passat dissabte dia 17 de maig, a la tarda, va tenir lloc al Pati del Cafè Nou –un espai recuperat per l’ ús públic, que es troba al cor de la ciutat- la Festa del Comerç Just i de la Banca Ètica.

Hi havia una dotzena de parades o de punts d’ interès (una botiga de productes de Comerç Just, parades de sensibilització sobre els desequilibris a escala mundial, taula de consum de xocolata desfeta, tast de Cafè Mataró, espai de narració de contes, una instal·lació de jocs malabars, tallers diversos (maquillatge, roba neta, collarets etc.) uns centres d’atenció per a interessats en la Banca Ètica, punts d’informació d’ entitats com Intermón o d’institucions com el Consell de Cooperació, Solidaritat i Convivència…) que anaren realitzant la seva tasca en mig d’una bona assistència particularment de nois i noies, ja que prèviament s’havien fet també campanyes de crida a les escoles. Parades o centres d’interès que s’anaren combinant amb espectacles o activitats sobretot de caràcter musical (conjunts, grups de dansa…) i amb altres actuacions que varen ser molt cridaneres i vistoses (com la visita d’una colla gegantera, l’arribada d’ una batucada, etc.) que sempre van gaudir d’acceptació per part de tothom.

L’acte en si va ser acompanyat per la lectura de la Proclama sobre el Comerç Just i la Banca Ètica, que s’havia elaborat per a ser llegida a totes les festes que es feien aquells mateixos dies a moltes localitats catalanes. I també per una animació musical adient, acompanyada d’ entrevistes realitzades amb diferents persones col·laboradores de la festa.

Agraïm l’alt nombre de col·laboradors i col·laboradores voluntàries procedents de diferents escoles mataronines i grups d’ esplai que any rere any participen en l’ organització de la Festa, que ja ha esdevingut tot un clàssic en les festes de la primavera mataronina. També digne de destacar el bon grau de col·laboració entre l’organització i les institucions municipals mataronines.